La tecnologia ha canviat la nostra manera de treballar, relacionar-nos i comunicar-nos tant en l'entorn públic com privat. Les eines i els productes tecnològics que utilitzem ens afecten directament a nivell individual, col·lectiu i mediambiental; per tant, és necessari endegar un procés d'empoderament tecnològic que ens permeti exercir la nostra pròpia sobirania tecnològica.

La nostra identitat digital està permanentment exposada a la xarxa, necessitem prendre consciència de quins són els nostres drets digitals i com els podem garantir.

Necessitem dotar-nos de poder propi per er assertius en la presa de decisions al respecte del nostre jo digital i a influir en la percepció col·lectiva per mitjans democràtics.

La manca d'empoderament ens condueix a l'acceptació del que ve donat sense qüestionar-nos si respecta la privacitat i altres drets digitals, o simplement eludeix el fet que aquests existeixin i que els hem d'exercir.

L'evolució de la tecnologia ha contribuït a la globalització del programari privatiu. Aquest tipus de programari té l'interès exprés de compilar, emmagatzemar i gestionar massivament la informació personal de tots els seus usuaris (big data) amb la finalitat pública i manifesta d'obtenir-ne benefici econòmic. Normalitzar l'ús d'aquest tipus d'eines i utilitzar-les per defecte comporta necessàriament la pèrdua de sobirania tecnològica de la societat i propicia una problemàtica a l'alça.

Les grans corporacions propietàries d'aquest programari privatiu es nodreixen d'aquest desconeixement per aconseguir que siguem els propis usuaris els qui cedeim la nostra informació personal de forma massiva i voluntària, amparats en una falsa percepció de seguretat i lliure decisió.

Casualitat? Ni pensar-ho. A més usuaris, major benefici econòmic (i també major capacitat predictiva i control social).

La informació que s'obté de l'anàlisi del big data és clau per entendre com es configura el pensament d'una societat sencera.

És or pur per elaborar estratègies, com ara: generar estadístiques, noves tendències, hàbits de consum i necessitats, modificar el flux del mercat; oferir productes o continguts predeterminats...

Però també resulta de gran valor per preveure el comportament dels moviments socials i de classes; crear xarxes de relacions interpersonals i professionals, establir patrons de conducta, generar prediccions, etc.

Així doncs, la finalitat de la compilació i gestió de tota aquesta informació personal no és només econòmica, sinó que també té l'objectiu d'exercir control. Si el control és massiu, guanya efectivitat.

El context en el que ens trobem, posa de manifest la necessitat de fomentar l'ús de tecnologia ètica i emancipadora, que empoderi la societat i vetlli per salvaguardar els seus drets digitals.

El software lliure, obert, cooperatiu i transparent, blinda aquests drets i no es regeix per interessos econòmics. No contribueix al control per vies tecnològiques i no es lucra amb la cessió de dades personals. La seva naturalesa n'impedeix la compilació.

És per això, que hauria de tenir un paper més destacat en sectors que, per la funció que compleixen, compilen i gestionen la informació de milers d'identitats digitals, com ara l'educació, la salut o les institucions.

Hauria de ser l'element vertebrador d'una societat empoderada.